dimarts, 21 d’octubre del 2014

Tot a punt





Tot és a punt

El carrer bull ple de sol
darrere la persiana.
Dins la penombra 
flairegen les flors noves.

El llit ja és fet
i els llençols nets.

La casa sencera,
tot és a punt...

... i jo no goso pensar el teu nom.

el teu nom




   El teu nom


  Al vespre,

  quan tanco els ulls,

  llegeixo el teu nom a les fosques.


Escriure



Escriure

M'assec en silenci
davant la finestra que mira la tarda
i sospirant,
dibuixo cada lletra.



Daurada





Daurada

Just en acabar l'hivern
quan el sol desvetlla brillant
un nou bri dins de cada herba,
la meva pell agafa el to daurat de la mel
i me'n sento orgullosa.

És el sol
mirant-se en la meva pell,
qui en fa sortir tants colors.

I és sota aquest mateix sol
que dorm un son dolç 
la sargantana       

dijous, 16 d’octubre del 2014

pètals



Bones.

Aquesta tarda inicio el meu bloc q es diu Rima Blanca.

Quan escric poemes o versos solts, sense tenir en compte cap mena de rima, ni consonant, ni assonant, ni compto síl.labes, ni faig estrofes, estic fent Rima Blanca.

És la meva manera d'escriure, és de la meva lletra, sense cap estructura, sense marc ni lligams.

Algú en va dir: prosa poètica.

Jo en dic: sentiments a flor de pell.