dijous, 23 d’octubre del 2014
dimarts, 21 d’octubre del 2014
Tot a punt
Tot és a punt
El carrer bull ple de sol
darrere la persiana.
Dins la penombra
flairegen les flors noves.
El llit ja és fet
i els llençols nets.
La casa sencera,
tot és a punt...
... i jo no goso pensar el teu nom.
Escriure
Escriure
M'assec en silenci
davant la finestra que mira la tarda
i sospirant,
dibuixo cada lletra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ZBR84-pv1Ut37UIfFvHvzqsoc7C16VARaVPqHVJCVSZDel58LskYDZwIP4lob4P5V-gqbp-fi-YhifDBV3eRaR5RtBKVedOuYJ5TAKqrsgvb_OeVZ6w9zLYKEJaHuokxzptlvjrBxC3M/s1600/TARDOR.gif)
Daurada
Daurada
Just en acabar l'hivern
quan el sol desvetlla brillant
un nou bri dins de cada herba,
la meva pell agafa el to daurat de la mel
i me'n sento orgullosa.
És el sol
mirant-se en la meva pell,
qui en fa sortir tants colors.
I és sota aquest mateix sol
que dorm un son dolç
la sargantana
dijous, 16 d’octubre del 2014
pètals
Bones.
Aquesta tarda inicio el meu bloc q es diu Rima Blanca.
Quan escric poemes o versos solts, sense tenir en compte cap mena de rima, ni consonant, ni assonant, ni compto síl.labes, ni faig estrofes, estic fent Rima Blanca.
És la meva manera d'escriure, és de la meva lletra, sense cap estructura, sense marc ni lligams.
Algú en va dir: prosa poètica.
Jo en dic: sentiments a flor de pell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)